Contestant el post d'en Jordi Jordan FINLÀNDIA i....l'efecte Pigmalió
Jordi
Crec que podem aprofitar els "mites" però allò que hem de fer són sobretot tres coses:
1- creure que podem aprendre d"un altre model
2- creure que estem capacitats per crear el nostre propi model
3- reprendre models propis (tant dels anys trenta com dels setanta)
Quan m"empenyo tant a mostrar com funciona Finlàndia, no és pas perquè tingui aquell país mitificat, no hem de copiar models, ni mitificar sistemes educatius, però si que hem d"observar, analitzar, avaluar, debatre entre nosaltres, treure conclusions sobre altres sistemes educatius i aleshores, de manera consensuada, aplicar algunes de les estratègies d"aquests i d"altres països.
Com també segurament podem crear estratègies pròpies imaginatives i eficaces si confiem en nosaltres mateixos i també podem fer com diu en Barlam una mirada al nostre passat, als mestres de la república i al moviment de renovació pedagògica que hi va haver als anys setanta.
El que no hem de fer és quedar-nos de braços plegats, anar comentant la jugada, ni tampoc anar de víctimes, no podem posar més excuses no ho mereixen els alumnes ni ho mereixen els molts mestres i professors que s"hi deixen la pell amb entusiasme cada dia, tot i la mala imatge que en alguns mitjans es dona dels educadors. Cal molt de coratge, avui dia, per llevar-se cada dia i anar a l"aula.
Aprofito per recomanar "El professor" de Frank McCourt ( l'autor de les Cendres d"Àngela), és un llibre molt honest, i francament divertit «El millor autoretrat d'un professor que s'ha escrit mai.» segons "Los Angeles Times"
Salutacions
Carme
|
