|
Hola Carme,
Em permets ser una mica massa èxplicit (tot i que algú pugi trobar-ho barruer, les coses s"han de dir) "Ole els teus ovaris" has dit alguna de les coses que a mi m"agrada dir...
Per a mi Finlàndia no és un mite, de fet és una realitat... les coses els funcionen millor que a nosaltres, o al menys això diu una estadística.... Estudiem-la doncs i apliquem tot allò que creguem que ens pot ajudar... o que ajudi a qui el faci falta... Fem-ho... ja... no cal que ens ho diguin via decret... no esperem de nou una reforma i la seva contrareforma... treballem... (això per lo de "creure que podem aprendre d"un altre model" "ole…, de nou…")
Soc com moltes i molts educadors/es actuals, fill de l"educació dels setanta i em sento orgullós dels metres que vaig tenir, de les seves ganes de cada dia, del seu fer i del seu saber fer... de tots... ja que tots em varem ensenyar, quelcom,... la majoria coses encertades...encertadíssimes... coses que m"acompanyaran la resta de la vida, i una minoria (ho sento existeix i no puc fer com si no...) doncs no... i em pregunto... Quan les coses van bé, per què canviar-les? No hi hauria prou en adaptar-les? Ho sento de més lluny no puc parlar... tot i estar interessat en el tema ;-) Rescatem doncs tot allò que puguem incloure en el nostre bagatge... i treballem...
Però el més important per a mi i el que més m"agrada del que has dit és: "El que no hem de fer és quedar-nos de braços plegats, anar comentant la jugada, ni tampoc anar de víctimes, no podem posar més excuses no ho mereixen els alumnes ni ho mereixen els molts mestres i professors que s"hi deixen la pell amb entusiasme cada dia, tot i la mala imatge que en alguns mitjans es dona dels educadors." Així que, i de nou "Ole els teus ovaris" Per a mi, això significa que ja val de dir que les coses no van bé, coi, que s"encomana i finalment fins i tot, gent que sap que no és cert ho acaba dient... i el que és pitjor creient-lo. Les coses no van tot el bé que voldríem... simplement per que esperem molt dels nostres alumnes i dels nostres professionals, però això és lícit de dir, ja que tot i que anessin immillorablement, sé que molts educadors continuarien dient que volen fer més coses, provar-ne altres de noves i si fos el cas, incorporar-les al seu estil de treball... així que... treballem, si més no cal intentar-ho... no ens queden amb les ganes de fer-ho... i contagiem els altres... com deia al meu post tot citant a l"Àlex Rovira... "Las profecias (els desitjos) tienden a realizarse cuando hay un fuerte deseo que las impulsa... la confianza en uno mismo, aunque sea contagiada por un tercero, puede darnos alas" …
Una abraçada
Jordi
|
