El món de les TIC i l'educació, com la resta, no pot deslliurar-se de les modes. Així, ara toca parlar de la Internet 2.0. Aquests darrers dies, per exemple, en el fòrum de webquestcat s'ha obert un interessant debat sobre aquesta qüestió on molts estem d'acord en què és un greu error relacionar les webquest amb aquest concepte. I tenen tota la raó. Això m'ha fet reflexionar sobre Internet 2.0 i innovació.
Certament, si acceptem etapes en la implementació de la Xarxa (Internet 2.0) caldria parlar no d'una sinó de moltes més versions: de la Internet 0.0 i, per què no? de la -1.0. Bé, molts de nosaltres podríem parlar de la Internet -2.0... tot i que en realitat sí era una xarxa però encara no arribava a les dimensions d'Internet. Quin embolic! Millor que m'expliqui una mica més:
La Internet -2.0 correspondria al moment en el què, per exemple, Miquel Colomer i Narcís Vives compartien a principi dels 90 una adreça electrònica a GreenNet. Res d'ADSL, Infovies ni coses d'aquestes: trucada internacional amb mòdems que ara farien posar dels nervis els nostres adolescents. I això quan les trucades internacionals es pagaven a preus astronòmics. En aquest moment quan parlaves d'Internet et miraven raro.
La Internet -1.0 arribaria amb la iniciativa de Jordi Adell (primer servidor web a l'Estat). Es continuaven utilitzant programes tan rústecs com el PINE per enviar el correu i altres de similars per als fòrums de Usenet, la sensació del moment.
La Internt 0.0, la popular per entendre'ns, tindria relació amb l'aparició de la web. Encara recordo el dia en el que en Narcís Vives, a casa seva, em mostrava una pàgina australiana sobre ocells. La primera per a mi. No cal dir que vaig quedar al·lucinat. El mateix em va passar quan poc després, un altre dia a la Universitat de Barcelona, el Miquel Colomer m'ensenyava les excel·lències del programa Eudora.
Continuem: la Internet 1.0 seria la que ha aportat millores interessants com l'aparició o la maduresa de diverses eines: Clic, Hot Potatoes, els primers portals dinàmics ...
La pregunta és: És tan trascendent l'aportació de les noves eines com per marcar un abans i un després, un punt d'inflexió, i parlar d'una nova etapa a Internet? El debat està servit.
El que jo penso és que, remetent-me al que acabo d'exposar, potser algunes de les aportacions (com l'arribada de la web) són més trascendents que altres, però podem afirmar que cada vegada hi ha més i millors eines que ens permeten despreocupar-nos -s'ha de reconèixer- del tema tecnològic per centrar-nos més i millor en els aspectes didàctics de les TIC. La incorporació de les noves eines i productes (Moodle, Bubbleshare, Flickr, etc.) personalment m'han permès millorar qualitativament els projectes que treballo amb els meus alumnes. Però anem a pams.
El problema que es plantejava al debat de webquestcat penso que és fruit d'una reflexió que va més enllà de les infrastructures i de les eines: Les associacions entre webquests i Internet 2.0 són rèmores d'un moment en el que la innovació relacionada amb la Societat del Coneixement ha estat únicament vinculada al factor tecnològic. No es tenen en compte les metodologies. I les webquests, juntament amb els projectes telemàtics col·laboratius (i no tots) ho són. Permeteu-me que faci referència a les etapes evolutives que marca el Marc Prensky en el seu darrer llibre (us comentava en un post recent que l'estava llegint):
b) Aparició de noves idees
a) Moment en que encara es fan les coses d'abans amb les eines de sempre.
c) Moment en el que encara es fan les coses d'abans amb noves maneres (llegiu metodologies).
d) Moment en el que es fa noves coses amb noves maneres.
No cal dir que de webquests se'n fan de bones (d) però també de dolentes (c). És ben clar que el seu lloc és a la fase d. I trigarem un temps per tal que això s'entengui. Paciència.
Una de les conclusions a les que podem arribar és que no es pot parlar del moment tecnològic (diguem-li Internet 2.0 o 'hache') sense fer un zoom enrere i parlar d'innovació en un marc molt més ampli: el de la Innovació.
Formació, continguts i metodologies són els sumands que falten per obtenir el resultat final. Segons el resultat, cadascun d'ells té un pes determinat, però sense un equilibri no se'n deriven projectes. I aquests no es fan si no hi ha un equip (xarxa) de persones que se'l faci seu i li dóni sentit. Generalment, els projectes no prosperen si no són contemplats des d'una perspectiva holística, amb les interaccions amb tots els agents. I, per descomptat, si no hi ha un context favorable res arriba a bon port. Aquest esquema, molt simplificat, seria aplicable des de les petites a les grans iniciatives. Des d'un projecte d'escola fins a un projecte polític de País.
Us convido a reflexionar sobre qualsevol projecte que no hagi prosperat. I és el procés d'innovació és molt més complex del que ens imaginem. Oi?
